dissabte, de setembre 30, 2006


RECONOZCO QUE NUNCA ME HA ENTUSIASMADO LA POESIA
COMO TAL, SI NOS CEÑIMOS A LA ESTRUCTURA DIGAMOS"CONVENCIONAL.
TAMBIEN ES VERDAD QUE LA DEFINICION DE POESIA ES AMPLIA Y PARA MI CUALQUIER TEXTO LLEVA INTRENSECA POESIA COMO SENTIMIENTO , BELLEZA , PASION?
SI HE DE CATALOGAR COMO PLAERDEMAVIDA UN POETA ES AUSIÀS MARCH
1397?(GANDIA)-1459(VALENCIA)
NADIE HA ALABADO AL AMOR Y AL MAR COMO EL
UN EJEMPLO, MI PREFERIDO, ES EL POEMA XLVI QUE TAN ACERTADAMENTE CANTA RAIMON
(1940 XÀTIVA)
NO DIRE NADA DE AUSIÀS PORQUE TODO ESTÁ DICHO POR LOS SABIOS
SOLO QUE ES UN PLACER REBUSCAR ENTRE SUS LINEAS Y ENCONTRAR EL EROTISMO, LA PASIÓN, EL DOLOR Y LA FUERZA , TODO
NO SE SI ESTA TRADUCIDO AL PORTUGUÊS, Y EL VALENCIÀ DEL SXV ES COMPLICADO PERO INDAGARÉ


POEMA XLVI
I Veles e vents han mos desigs complir,ffahent camins duptosos per la mar.Mestre y ponent contra d'ells veig armar;xaloch, levant los deuen subvenirab lurs amichs lo grech e lo migjorn,ffent humils prechs al vent tremuntanal qu·en son bufar los sia parcial e que tots cinch complesquen mon retorn.
II Bullirà·l mar com la caçola·n forn,mudant color e l'estat natural,e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur hun punt al jorn; grans e pochs peixs a recors correran e cerquaran amaguatalls secrets:ffugint al mar, on són nudrits e fets,per gran remey en terra exiran.
III Los pelegrins tots ensemps votaran e prometran molts dons de cera fets;la gran paor traurà·l lum los secrets que al confés descuberts no seran.En lo perill no·m caureu de l'esment,ans votaré hal Déu qui·ns ha ligats,de no minvar mes fermes voluntants e que tots temps me sereu de present.
IV Yo tem la mort per no sser-vos absent,perquè Amor per mort és anul.lats;mas yo no creu que mon voler sobrats pusqua esser per tal departiment.Yo só gelós de vostre escás voler,que yo morint, no meta mi·n oblit;sol est penssar me tol del món delit-car nós vivint, no creu se pusqua fer-:
V aprés ma mort, d'amar perdau poder,e sia tost en ira convertit,e, yo forçat d'aquest món ser exit,tot lo meu mal serà vós no veher.O Déu!, ¿per qué terme no y à·n amor,car prop d'aquell yo·m trobara tot sol?Vostre voler sabera quant me vol,tement, fiant de tot l'avenidor.
VI Yo son aquell pus estrem amador,aprés d'aquell a qui Déu vida tol:puys yo son viu, mon cor no mostra doltant com la mort per sa strema dolor.A bé o mal d'amor yo só dispost,mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;tot esvetlat, ab desbarrada porta,me trobarà faent humil respost.
VII Yo desig ço que·m porà sser gran cost,y aquest esper de molts mals m'aconorta;a mi no plau ma vida sser estortad'un cas molt fér, qual prech Déu sia tost.Ladonchs les gents no·ls calrrà donar feal que Amor fora mi obrarà;lo seu poder en acte·s mostraràe los meus dits ab los fets provaré.
VIII Amor, de vós yo·n sent més que no·n sé,de qué la part pijor me'n romandrà;e de vós sab lo qui sens vós està.A joch de daus vos acompararé.

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, de setembre 20, 2006


Cuando era pequeña, en el siglo pasado, yo ya tenia querencia a malgastar tinta.
Una vez escribí algo sobre la desaparición del sol. No guardo copia, la tendrán las monjas quizás, supongo que no.

De lo poco que me acuerdo es una niña viendo caer literalmente desde una ventana trozos de varias medidas de la estrella esa, de la cual torquemada decía que giraba alrededor de él (drinking too much eh father?)..

De esa experiencia no salió un saramago a pesar de lo angustioso y catastrofista para la humanidad que veo ahora el desarrollo del asunto que allí explicaba..

Pero si despuntaba una de mis obsesiones,no sé si es placer: tocar el Sol. Tener para mi su luz y su calor.

El sitio donde nací y vivo (al meu país la pluja no sap ploure) con sus muchas horas sin nubes ha potenciado esta obsesión.
También se explica así la fascinación por el sitio donde empieza, desde donde nos dicen que sale cada día a los occidentales: Japón, y el sitio en donde se apaga cada día de manera invariable: el Cabo da Roca mas o menos.

Sería capaz de estar cual reptil o placa solar absorbiendo y acumulando rayos y calorías...sin importarme si me estoy asando como sanlorenzo o friendo como un huevo de casa lucio..

Antes para mi no había luz como la del mediterráneo en abril, pero un día en que deje de mirar mi ombligo, por cierto bastante bien organizado, encontré (con ayuda de "deus") este lugar donde la luz es espectacular.
Existía un cielo de invierno sin una nube que molestase, y la luminosidad era exagerada.
Lo juro.

Ofensiva para los esclavos del pladur y el silestone.



Recomendable, absolutamente recomendable.

Etiquetes de comentaris:

dimarts, de setembre 12, 2006



Passejar al estiu pel qualsevol monestir o església.
Plaer només comparable a passejar una vesprada d’hivern assolejada pel mateix lloc.
El silenci fresc que surt de les pedres, que parla i explica histories fosques de plaers sufocats avans que ni de lluny siguen somniats, de frustracions i por de déu, no em crec rés pero mira que si es veritat.

No és important saber qui jau sota les lloses, qui va manar alçar l’edifici, cuanta suor es va vessar entre les esquerdes dels blocs geomètrics , si va costar sang o el diners que vàren malgastar fins que el monument arribara al final
Quins sants , bisbes o novicis somniaren inutilment amb fugir de Déu , ja ho sabeu: qui fuig de Déu corre debades.

Tant s’en fa París com Santiago, Palma,València,Burgos , Poblet, Escornalbou, Lisboa, Barcelona , Tomar, Morella o Mafra
Son els mateixos, la mateixa llum surt dels marbres ...
Escriptoriums on tot se sap i res es diu, altars desde on Crist mira en decepció (enveja?) els seus fidels,, Claustres (oh els claustres) amb pous i tarongerets on festejar els amors mes dolços, cuines on encara es sent el crit d’algun colomí degollat i en veu baixa s’expliquen les darreres novetats del poble , cel.les austeres on la mortificació de la carn s’insinua pero no es posa en práctica.
Menjadors on la veu encisadora recita amb llatí mil lletanies sense mes pretensió que la de enganyar el cos, ja que no hi ha massa carn al plat pels flarets...
Vidrieres per on travesa l’univers sencer en tecnicolor.
Cors on no em puc resistir i canto, cap endins pero canto...
El treball minuciós dels orfebres, les simbologies que tal vegada no siguen més que bromes dels picapedrers.....



Doneu-vos la pau
Será açò la Pau?

eh?

Etiquetes de comentaris:

dimecres, de setembre 06, 2006


ALTRE PLAERDEMAVIDA :
BURGOSCABRALESCEBREIRO
IDIAZABALMANCHEGO
MATÓQUESAILLASRONCAL
TETILLATORTADELCASARMAHÓ
BUELLESPORRUAARANGAS
PEÑAMELLERAVIDIAGOLOS BEYOSOSCOSCASÍNGAMONEDO
PRIAAFUEGA’LPITUCATÍACEUCHEZAMORANO VALDEÓNTUPITRONCHONPATAMULOAHUMADOARZUAULLOA
QUESUCODELIEBANASIERRADECAZORLAIBERICOMONTENEGRO
AZEITÃOBEIRABAIXATRANSMONTANO SERRADAESTRELAEVORA
NISADOPICORABAÇALSERPADES.JORGETERRINCHOTOMAR CAMEMBERTBRIENEUFCHATÊLCOULOMMIERSSAINTMARCELLIN
CHAOURCECARRÉDEL’ESTMUNSTERLIVAROTMONT’ORCROTTIN DECHAVIGNOLVALENÇAIPICODONROQUEFORTBLEUSAINTPAULIN
MIMOLETTEREBLOCHONGRUYÈRE EMMENTALCOMTÉBEAUFORT BLEU’AUVERGNEGOUDAEDAMMAASDAMMOZZARELLAASIAGO
FONTINAGORGONZOLAMASCARPONEGRANAPADANO
MONTASIOPARMIGIANOPECORINOROMANOTOSCANOPROVOLONE
RICOTTAFETATOFU

I TANTS COM POBLES TE EL MON



NOMES HI HA ALGO ESTRANY AMB RELACIÓ AL FORMATGE :

COM S'EXPLICA QUE EXISTISCA GENT, NO TAN SOLS DE
APARIENCIA
NORMAL, SINO GENT
EXTRAORDINÀRIAMENT
EXTRAORDINÀRIA QUE DETESTI
QUALSEVOL VARIETAT DO QUEIJO ?

PIOS..





nota: si quiere encuentre cuantas clases de quesos hay en este texto

Etiquetes de comentaris:

dimarts, de setembre 05, 2006


Un des plaers de ma vida es la música
No tota , es ben cert..
Pero casi , mesmo diría que casi casi toda ...

E detro de eses prazeres um é cantar no meu coro.
Formar parte de la cajita de tubitos de pintura al óleo de la que "el mestre" es capaç de traure alló que vol , amb un esforç bilateral impresionant.
Hace pocos dias ocurrió un suceso extraordinario y de los tubos medio apretados salió uno de los mas hermosos cuadros.

Hem cantat els Notturni de Mozart acompanyats d'un Corno di Bassetto i dos clarinets.
El só del Corno es esgarrifòs (josvi: mai m'havía sentit així i tu saps que les meves emocions cantant no les reprimeixo)

Quero contarle algo al mestre que ele não pudo ver, porque obviamente: dirige de espaldas al público .
En la ultima fila, en el rincón de la derecha según se ve desde el escenario , habia un desgarbado e despenteado tipo sonriendo nervioso y llevando el compás con el pé .

Sé que t'emprenya molt que et duguen el compás amb el peu mentre estas dirigint, pero també t'he de dir que es exactament el mateix temps que tu duies.

Creo que es el correcto porque El lo imaginó.

Então?

Recuerdas los bravos que nadie sabia de quien venian?
Si, un señor de la mitad delantera "aos berros" si,
pero entemedias de esos ........ no pudiste oir uno mas, diferente?

Sé que sí, porque tu distingues perfectamente unas voces de otras como distingue peiró unos colores de otros.


Gràcies mestre.

Etiquetes de comentaris: ,

olá