divendres, de desembre 29, 2006


Ha apenas dois tipos de estado de alma constante em que a vida vale a pena ser vivida :
com a nobre alegria de ter uma religião ou com a nobre tristeza de ter perdido uma


f.pessoa

Etiquetes de comentaris:

dilluns, de desembre 18, 2006

cuinar una paella amb un recipient cuadrat
de ferro , mes adient per fer coc ràpit
posar-hi oli d'oliva de la cooperativa de aqui
conill ,pollastre ,costella
fessols de garrofa envasats al buit
pebre roig i verd
tomaKa
arròs valencià
musclos i clotxines del pacífic
aigua evian si mal no recordo
i tot lo que duen les paelles

els cuiners amb mascareta i devantal de flors, si, si : pasqual també...
fernando tallant llimes en forma de zig-zag petat de risa i fent-nos petar als demés, es clar..
susana amb la cofieta i la mascareta netejant musclos amb la pulcritut de qui apanya un turmell dislocat (saps quant t'estimo i t'admiro "cosina"?)
ampàro i pilarin fent de jefes de intendència com sempre i sense "apianar"........
lolita tot el temps rient
la multitud de japos correctissims esperant el torn en una cua interminable, per menjar 4 granets de arròs amb els palets i aplaudir cuan varem acabar de cuinar!!

josemari fent discursos interminables i posant en un compromís a koki al hora de traduir , ay santa paciència japonesa...i santa paciència de josemari per organitzar-ho tot .

gemma i jo cantant en un restaurant " japo " lo mes al Est que mai en la vida he vist!!! alli on hi han uns tsunamis terribles, "algo se muere en el alma cuando un amigo se va" .... amb guitarra i tot .

la extranya tranquilitat dels ocells de la capital
....jo no se com se ho fan per no estresar-se

el perill de anar sempre descalços i no poder permitirte la llibertat de dur "pataques" als calcetins

el "boss" del temple de tsuru que sorprenentment fumaba com un carreter i li parlaba al gos com si fos parent.. (te iria muito bem pasar uns dias lá en stand bye)

la enveja de les asiatiques (planes com una tabla) per el tamany dels nostres pits,
li vaig tenir que aclarir ( per senyes) a la matsushito meva que no eren de silicona..

el desespero pel "jamón serrano", quin recel !!!!

el meu ofec per engolir un animalet viu a un restaurant de sushi
que mal ho vaig pasar ostia! no vull sapiguer que era ,
crec que uns especie de polp viviseccionat alli davant de nosaltres
el sr regidor casi pote.. es va fer de tots els colors menys roig..

i cantar gregorià a una esglesia católica per uns quants americans & sons al mig de Tokio
encara sota els efectes del jetlag


tot molt surrealiste
es japó

hi ha experiencies que nomes el pas del temps ens fa veure amb tota la seva magnitud

va estar un plaer

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, de desembre 04, 2006


eu sou uma cabeçuda
mas não é sem um porque
nunca quero coisas impossivels

faz poco tempo li o precioso livro Memorial do convento de Saramago

e claro!! fiquei enfeitiçada porque tenho lido pucas historias de amor tão puras e tão simples
então dentro de mim nasceu uma inmensa vontade de ir ao convento de Mafra
porque estaba convencida de que iba a encontrar as vontades dos homens que tão primorosamente recogía a Blimunda para fazer voar a passarola
e tamben pensaba encontrar o espiritu de Sete- sois sem a sua maozinha ... e a Fray Bartolomé..


e por fin depois de pedir hasta la saciedade ir lá ( quero ir a Mafra , levame a Mafra , desde el mes de Abril , lembras-te cuando foi a primeira vez que te lo pedí, e donde estabas? jajaja )

no dia 24 fuí por fin !!!!

e encontré tudo eso e mais coisas , até morceguinhos bibliotecarios!
e um doce guia que não sabe dizer "lujoso"pero sabe dizer luxoso en português,
(eu tamben não sei dizer "não")
e tabiques, e un rei que era gordito...


aconsejo a tudos os que estimo que leam o livro e depois vayan lá
y luego me explicais si es mágico el convento o não
e si é verdade o que digo

Etiquetes de comentaris: ,