Bullirà el mar com la cassola en forn...
Diràs que ja havia posat aquest a cançó, però que mes dona, si es preciosa!
Jo també soc de la mateixa terra que Ausiàs March, que Raimon, Ovidi Montllor ,Joaquim Sorolla , Blasco Ibañez, Vicent Andrés Estellés ,el dr Cavadas, Manuel Vicent, Matilde Salvador, Javier Mariscal , Nino Bravo, Joanot Martorell , Mariano Benlliure, Josep Renau, el botanic Cavanilles, doña Concha Piquer, Luis G Berlanga , Ana Duato, Francis Montesinos , David Albelda, Santiago Calatrava , Juan Luis Vives , Juan Jose Millás,Ricardo Tormo , Juan Carlos Ferrero, Azorín, Miguel Hernandez, Antonio Ferrandis , Pablo Motos, Paco Ibañez, Joan Monleó, Pepe Sancho, Nacho Duato, Joan Fuster , Tarancon, Ozores , Tip, els Borgia , el mestre Rodrigo, Paquito el Chocolatero i Amparito Roca , el Tio Canya, els meus avis, mon pare, els meus germans i la meua filla, nomes per dir uns quants.
Jo també ploro davant d'una mascletà, o escoltant una cançó, i al cap de un segon estic rient del mort i de qui el vetlla, jo també parlo depresa, fort, i dic ostia i collons, m'agrada l'arròs mes que cap menjar, els gelats, l'orxata, les rosquilletes i el moscatell , a mi també m'envolta i mareja a la primavera l'olor de la flor del taronger i la llum que ofèn els ulls, jo no tinc res com a propi i miro a tot el mon com a iguals, perquè per la meua sang corre una mescla de cultures que aquesta mar m'ha donat.
Jo soc valenciana, si , tant com camps i com el que mes. I no nomes som el que la gent esta veient ara, som algo que res te a veure, per això no em dona vergonya de ser d'on soc i com soc, no m'identifico ni me representen los que ho puguen fer malament, perquè jo no ho faig ni ho faria, em fa angoixar un poc la gent que renega de lo que es i ho tira tot per terra.
He nascut i m'he criat aquí i no vull ser d'altre lloc mentre aquí visca , i tant em fa si es diu comunitat , país o regne, amb ser de poble ja en tinc prou, no se escriure be en valencià perquè no el vaig aprendre a l'escola però no estic traumatitzada ni me fa infeliç perquè el parlo i penso en aquesta llengua quan vull , res m'ho impedeix, i puc traure un títol superior que dirà que estimo la meua llengua ,però amb això no faré mes per la seua supervivència que la meua avia que el parlava des que va nàixer i li va ensenyar a mon pare i ell a mi. De la mateixa manera parlo i penso en castellà amb qui ho he de fer , o llegeixo en portuguès que es la llengua de la persona que estimo.
No som cap merda, com pot semblar per l'imatge que entre alguns polítcots que tenim i el personal que no ens aclarim massa, estem donant últimament.
Aquesta es una terra privilegiada que gaudeix, pateix i te algun que altre borrego mal amarrat ... però no es pitjor que les demés, i no tots som iguals, que al final ens foten a tots en el mateix sac, tota la gent que jo conec es bona gent.
Pot ser nosaltres, els valencians també som únics en tirar-mos per terra a nosaltres mateixos (i a crits, per si algú no se'n assabente) I en pensar que els demés estan millor, que tenen millors himnes, millors polítics, gent mes intel·ligent i honrada , millor platja i mes de tot. Doncs no, ara mateix estem tots ali-ali, per desgràcia.
Es el nostre caràcter..em fi, som com som, barrocs i exagerats com la paella, i res ens canviarà, menys mal que a les penes : gots de vi , si no, nomes us cal mirar el calendari, acaben nadals , ve sant antoni, la carxofa, falles, madalenes i pasqua, sant gregori, les fogueres, juliol i vacances, el 9 d'octubre , tots sants i.... ja torna a ser nadal.
Endavant, xeics! que una flor no fa maig.
ps: volia acabar en "valencians en peu alseuse" pero direu que es un himne fasistot... que us he dit? ;-)
Etiquetes de comentaris: nosaltres els valencians