divendres, de gener 27, 2012



Bullirà el mar com la cassola en forn...

Diràs que ja havia posat aquest a cançó, però que mes dona, si es preciosa!

Jo també soc de la mateixa terra que Ausiàs March, que Raimon, Ovidi Montllor ,Joaquim Sorolla , Blasco Ibañez, Vicent Andrés Estellés ,el dr Cavadas, Manuel Vicent, Matilde Salvador, Javier Mariscal , Nino Bravo, Joanot Martorell , Mariano Benlliure, Josep Renau, el botanic Cavanilles, doña Concha Piquer, Luis G Berlanga , Ana Duato, Francis Montesinos , David Albelda, Santiago Calatrava , Juan Luis Vives , Juan Jose Millás,Ricardo Tormo , Juan Carlos Ferrero, Azorín, Miguel Hernandez, Antonio Ferrandis , Pablo Motos, Paco Ibañez, Joan Monleó, Pepe Sancho, Nacho Duato, Joan Fuster , Tarancon, Ozores , Tip, els Borgia , el mestre Rodrigo, Paquito el Chocolatero i Amparito Roca , el Tio Canya, els meus avis, mon pare, els meus germans i la meua filla, nomes per dir uns quants.

Jo també ploro davant d'una mascletà, o escoltant una cançó, i al cap de un segon estic rient del mort i de qui el vetlla, jo també parlo depresa, fort, i dic ostia i collons, m'agrada l'arròs mes que cap menjar, els gelats, l'orxata, les rosquilletes i el moscatell , a mi també m'envolta i mareja a la primavera l'olor de la flor del taronger i la llum que ofèn els ulls, jo no tinc res com a propi i miro a tot el mon com a iguals, perquè per la meua sang corre una mescla de cultures que aquesta mar m'ha donat.
Jo soc valenciana, si , tant com camps i com el que mes. I no nomes som el que la gent esta veient ara, som algo que res te a veure, per això no em dona vergonya de ser d'on soc i com soc, no m'identifico ni me representen los que ho puguen fer malament, perquè jo no ho faig ni ho faria, em fa angoixar un poc la gent que renega de lo que es i ho tira tot per terra.
He nascut i m'he criat aquí i no vull ser d'altre lloc mentre aquí visca , i tant em fa si es diu comunitat , país o regne, amb ser de poble ja en tinc prou, no se escriure be en valencià perquè no el vaig aprendre a l'escola però no estic traumatitzada ni me fa infeliç perquè el parlo i penso en aquesta llengua quan vull , res m'ho impedeix, i puc traure un títol superior que dirà que estimo la meua llengua ,però amb això no faré mes per la seua supervivència que la meua avia que el parlava des que va nàixer i li va ensenyar a mon pare i ell a mi. De la mateixa manera parlo i penso en castellà amb qui ho he de fer , o llegeixo en portuguès que es la llengua de la persona que estimo.
No som cap merda, com pot semblar per l'imatge que entre alguns polítcots que tenim i el personal que no ens aclarim massa, estem donant últimament.

Aquesta es una terra privilegiada que gaudeix, pateix i te algun que altre borrego mal amarrat ... però no es pitjor que les demés, i no tots som iguals, que al final ens foten a tots en el mateix sac, tota la gent que jo conec es bona gent.

Pot ser nosaltres, els valencians també som únics en tirar-mos per terra a nosaltres mateixos (i a crits, per si algú no se'n assabente) I en pensar que els demés estan millor, que tenen millors himnes, millors polítics, gent mes intel·ligent i honrada , millor platja i mes de tot. Doncs no, ara mateix estem tots ali-ali, per desgràcia.

Es el nostre caràcter..em fi, som com som, barrocs i exagerats com la paella, i res ens canviarà, menys mal que a les penes : gots de vi , si no, nomes us cal mirar el calendari, acaben nadals , ve sant antoni, la carxofa, falles, madalenes i pasqua, sant gregori, les fogueres, juliol i vacances, el 9 d'octubre , tots sants i.... ja torna a ser nadal.

Endavant, xeics! que una flor no fa maig.

ps: volia acabar en "valencians en peu alseuse" pero direu que es un himne fasistot... que us he dit? ;-)

Etiquetes de comentaris:

dissabte, de gener 07, 2012




FELIÇ ANY I GRÀCIES PEL QUE HEM PASSAT JUNTS!


Bo, he vist el concert de nadal de la Coral, la meua Coral, en un vídeo de canal 56 ( gràcies). I no es lo mateix veure'l tranquil·lament ara, que cantar estressat .

M'ha emocionat tot el que he vist i el que no es veu però estava ací, a l'església del Crist de la Mar que, amb permís dels altres llocs on es pot cantar, es el lloc on ens sentim mes còmodes.

Primer veig als menuts que tan divertits moments m'han fet passar . Recordo les xuxes que hem compartit,les vegades que els he revolt als assajos ( perdona Raquel, no puc resistir-me) les rialles i amonestacions de la directora mentre jo he estat enrere d'ella fent carasses, i a pesar d'això ella m'ha deixat cantar amb ells la Sirenita, El senyor dels anells, i Puff era un Drac màgic.Veig els seus ullets plens d'il.lusio que m'omplen , ens han d'omplir a tots, el cor d'esperança.
Escolto a les xiquetes de la Kylix que em fan sentir orgullosa per que cada volta ho fan millor, i nomes tinc paraules d'agraïment a Sònia pel bon camí pel que les esta portant , qui estima aixi la musica i que s'esforça cada dia per fer-ho be, segur que te un bon futur per davant, sou les millors xiques !
I miro als meus companys i companyes, un a un , poc a poc, amb les bufandes de colors i vestits com sempre DE NEGRE, jaja, i recordo lo be que ho hem passat , el viatge a França sota la companya de François que es el meu millor amic gabacho (i un dels millors en conjunt), el munt de concerts i comezainas , les Festes especials que hem viscut amb Lucía, els somriures generosos d' Alba que ara compartirà sempre amb tot el públic, l'impagable feina de David i la seua paciència (nun saque les uñes?) , les impecables presentacions de Enoc que cada vegada son menys matemàtiques i mes de lletres...l'emotiu solo de la meua amiga Viki i el sacrifici per estar aquí ,a pesar de estar allà, de la meua amiga Merxe.
L'esforç de tots, i no vull deixar-me a ningú, els companys de la junta, sempre ben disposats i dels companys de cor plens de bona voluntat per al pròxim concert mirar menys la partitura i mes a David ,al que per cert se li han doblat els músculs dels braços des de que dirigeix aquesta Coral. Tècnicament no som els millors del mon, ni crec que ho vulguem ser ,francament , perquè som panaders, advocats, mestres, oficinistes, poleros, fusters, obrers, músics, ames de casa, hermanos, jubilats, mariners,funcionaris,botiguers, estudiants i xiquets amb una mateixa afició: cantar , però com a col·lectiu dubto que hi hagi un micro-mon mes espectacular que el nostre per la seua diversitat i autenticitat, amb totes les virtuts possibles i amb algun petit defecte que no passa d'anècdota i que precisament es lo que ens enriqueix perquè ens fa individus capaços de discutir , parlar, decidir i resoldre, de fer coses junts i ferles molt bé. I no puc mes que donar-vos les gracies per les notes que aneu espatllant per l'aire i que queden per sempre dintre de tots. La musica es de les poques coses pures que queden, i que en el nostre cas no te preu: ho fem perquè ens agrade i ens fa feliços i per fer feliços als que ens acompanyen.
Que tingueu un bon any, i que no siga menys que aquest!


ENDAVANT !!



Etiquetes de comentaris: