RECONOZCO QUE NUNCA ME HA ENTUSIASMADO LA POESIA
COMO TAL, SI NOS CEÑIMOS A LA ESTRUCTURA DIGAMOS"CONVENCIONAL.
TAMBIEN ES VERDAD QUE LA DEFINICION DE POESIA ES AMPLIA Y PARA MI CUALQUIER TEXTO LLEVA INTRENSECA POESIA COMO SENTIMIENTO , BELLEZA , PASION?
SI HE DE CATALOGAR COMO PLAERDEMAVIDA UN POETA ES AUSIÀS MARCH
1397?(GANDIA)-1459(VALENCIA)
NADIE HA ALABADO AL AMOR Y AL MAR COMO EL
UN EJEMPLO, MI PREFERIDO, ES EL POEMA XLVI QUE TAN ACERTADAMENTE CANTA RAIMON
(1940 XÀTIVA)
NO DIRE NADA DE AUSIÀS PORQUE TODO ESTÁ DICHO POR LOS SABIOS
SOLO QUE ES UN PLACER REBUSCAR ENTRE SUS LINEAS Y ENCONTRAR EL EROTISMO, LA PASIÓN, EL DOLOR Y LA FUERZA , TODO
NO SE SI ESTA TRADUCIDO AL PORTUGUÊS, Y EL VALENCIÀ DEL SXV ES COMPLICADO PERO INDAGARÉ

POEMA XLVI
I Veles e vents han mos desigs complir,ffahent camins duptosos per la mar.Mestre y ponent contra d'ells veig armar;xaloch, levant los deuen subvenirab lurs amichs lo grech e lo migjorn,ffent humils prechs al vent tremuntanal qu·en son bufar los sia parcial e que tots cinch complesquen mon retorn.
II Bullirà·l mar com la caçola·n forn,mudant color e l'estat natural,e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur hun punt al jorn; grans e pochs peixs a recors correran e cerquaran amaguatalls secrets:ffugint al mar, on són nudrits e fets,per gran remey en terra exiran.
III Los pelegrins tots ensemps votaran e prometran molts dons de cera fets;la gran paor traurà·l lum los secrets que al confés descuberts no seran.En lo perill no·m caureu de l'esment,ans votaré hal Déu qui·ns ha ligats,de no minvar mes fermes voluntants e que tots temps me sereu de present.
IV Yo tem la mort per no sser-vos absent,perquè Amor per mort és anul.lats;mas yo no creu que mon voler sobrats pusqua esser per tal departiment.Yo só gelós de vostre escás voler,que yo morint, no meta mi·n oblit;sol est penssar me tol del món delit-car nós vivint, no creu se pusqua fer-:
V aprés ma mort, d'amar perdau poder,e sia tost en ira convertit,e, yo forçat d'aquest món ser exit,tot lo meu mal serà vós no veher.O Déu!, ¿per qué terme no y à·n amor,car prop d'aquell yo·m trobara tot sol?Vostre voler sabera quant me vol,tement, fiant de tot l'avenidor.
VI Yo son aquell pus estrem amador,aprés d'aquell a qui Déu vida tol:puys yo son viu, mon cor no mostra doltant com la mort per sa strema dolor.A bé o mal d'amor yo só dispost,mas per mon fat Fortuna cas no·m porta;tot esvetlat, ab desbarrada porta,me trobarà faent humil respost.
VII Yo desig ço que·m porà sser gran cost,y aquest esper de molts mals m'aconorta;a mi no plau ma vida sser estortad'un cas molt fér, qual prech Déu sia tost.Ladonchs les gents no·ls calrrà donar feal que Amor fora mi obrarà;lo seu poder en acte·s mostraràe los meus dits ab los fets provaré.
VIII Amor, de vós yo·n sent més que no·n sé,de qué la part pijor me'n romandrà;e de vós sab lo qui sens vós està.A joch de daus vos acompararé.