dilluns, d’agost 24, 2015


HE HAD A DREAM, I HAVE IT

Gràcies a la gent que ens heu anat felicitant pel concert d'ahir, jo m'ho vaig passar molt bé, de fet ,el dia que cantar em faça patir, deixaré de fer-ho. Ho fem pel públic, indiscutiblement, però també per nosaltres. I si ens ho passem bé , el públic encara més.. Que isca perfecte és important, però per mi ho és menys que el fet que la gent gaudisca. Des de dalt es veuen les cares i després de tants anys eixint a un escenari no calen paraules per a saber si allò que fas agrada o no . Hi havia a les primeres files cares noves, algunes no eren ben bé noves, però si ocupaven un lloc diferent. A mesura que anaven passant cançons i textos és via l'interés, la sorpresa, l'emoció i la gratitud, a les files de més enrere no les veia però ho intuïsc. El tema que vam tractar al concert és dramàtic, per més que no hi vulguem pensar, per més que creiem que són coses de la cabanya del tio tom, l' esclavitud continua existint. Disfressada a voltes de sou miserable, d'estrés, de treball dur per naturalesa, de crisi, de por a parlar per perdre la feina ... Però és esclavitud també. Per no parlar de les mans que cusen la roba de marques ben conegudes que tothom comprem perquè està bé de preu.  Si l'espectacularitat d'un concert serveix per a recordar-mos el tema del qual es tractava, i pensem un poc si no estem donant per arreglades coses que no ho estan, jo ja em sent més que pagada, si damunt ,vau passar una tarde agradable , flors i violes!
Res més vull dir-vos, només com ja hem dit moltes vegades, que aquestes mogudes són gràcies a David, que malgrat ser del Barça, i torturar-me tot lo que pot amb empats de xiripa i osties, és bona gent i l'estime, a ell i a Eli , perquè al costat d'una gran dona sempre va un gran home.

Etiquetes de comentaris: