cuinar una paella amb un recipient cuadrat
de ferro , mes adient per fer coc ràpit
posar-hi oli d'oliva de la cooperativa de aqui
conill ,pollastre ,costella
fessols de garrofa envasats al buit
pebre roig i verd
tomaKa
arròs valencià
musclos i clotxines del pacífic
aigua evian si mal no recordo
i tot lo que duen les paelles

els cuiners amb mascareta i devantal de flors, si, si : pasqual també...
fernando tallant llimes en forma de zig-zag petat de risa i fent-nos petar als demés, es clar..
susana amb la cofieta i la mascareta netejant musclos amb la pulcritut de qui apanya un turmell dislocat (saps quant t'estimo i t'admiro "cosina"?)
ampàro i pilarin fent de jefes de intendència com sempre i sense "apianar"........
lolita tot el temps rient
la multitud de japos correctissims esperant el torn en una cua interminable, per menjar 4 granets de arròs amb els palets i aplaudir cuan varem acabar de cuinar!!

josemari fent discursos interminables i posant en un compromís a koki al hora de traduir , ay santa paciència japonesa...i santa paciència de josemari per organitzar-ho tot .

gemma i jo cantant en un restaurant " japo " lo mes al Est que mai en la vida he vist!!! alli on hi han uns tsunamis terribles, "algo se muere en el alma cuando un amigo se va" .... amb guitarra i tot .

la extranya tranquilitat dels ocells de la capital
....jo no se com se ho fan per no estresar-se

el perill de anar sempre descalços i no poder permitirte la llibertat de dur "pataques" als calcetins

el "boss" del temple de tsuru que sorprenentment fumaba com un carreter i li parlaba al gos com si fos parent.. (te iria muito bem pasar uns dias lá en stand bye)

la enveja de les asiatiques (planes com una tabla) per el tamany dels nostres pits,
li vaig tenir que aclarir ( per senyes) a la matsushito meva que no eren de silicona..

el desespero pel "jamón serrano", quin recel !!!!

el meu ofec per engolir un animalet viu a un restaurant de sushi
que mal ho vaig pasar ostia! no vull sapiguer que era ,
crec que uns especie de polp viviseccionat alli davant de nosaltres
el sr regidor casi pote.. es va fer de tots els colors menys roig..

i cantar gregorià a una esglesia católica per uns quants americans & sons al mig de Tokio
encara sota els efectes del jetlag

tot molt surrealiste
es japó

hi ha experiencies que nomes el pas del temps ens fa veure amb tota la seva magnitud

va estar un plaer