dissabte, de gener 07, 2012




FELIÇ ANY I GRÀCIES PEL QUE HEM PASSAT JUNTS!


Bo, he vist el concert de nadal de la Coral, la meua Coral, en un vídeo de canal 56 ( gràcies). I no es lo mateix veure'l tranquil·lament ara, que cantar estressat .

M'ha emocionat tot el que he vist i el que no es veu però estava ací, a l'església del Crist de la Mar que, amb permís dels altres llocs on es pot cantar, es el lloc on ens sentim mes còmodes.

Primer veig als menuts que tan divertits moments m'han fet passar . Recordo les xuxes que hem compartit,les vegades que els he revolt als assajos ( perdona Raquel, no puc resistir-me) les rialles i amonestacions de la directora mentre jo he estat enrere d'ella fent carasses, i a pesar d'això ella m'ha deixat cantar amb ells la Sirenita, El senyor dels anells, i Puff era un Drac màgic.Veig els seus ullets plens d'il.lusio que m'omplen , ens han d'omplir a tots, el cor d'esperança.
Escolto a les xiquetes de la Kylix que em fan sentir orgullosa per que cada volta ho fan millor, i nomes tinc paraules d'agraïment a Sònia pel bon camí pel que les esta portant , qui estima aixi la musica i que s'esforça cada dia per fer-ho be, segur que te un bon futur per davant, sou les millors xiques !
I miro als meus companys i companyes, un a un , poc a poc, amb les bufandes de colors i vestits com sempre DE NEGRE, jaja, i recordo lo be que ho hem passat , el viatge a França sota la companya de François que es el meu millor amic gabacho (i un dels millors en conjunt), el munt de concerts i comezainas , les Festes especials que hem viscut amb Lucía, els somriures generosos d' Alba que ara compartirà sempre amb tot el públic, l'impagable feina de David i la seua paciència (nun saque les uñes?) , les impecables presentacions de Enoc que cada vegada son menys matemàtiques i mes de lletres...l'emotiu solo de la meua amiga Viki i el sacrifici per estar aquí ,a pesar de estar allà, de la meua amiga Merxe.
L'esforç de tots, i no vull deixar-me a ningú, els companys de la junta, sempre ben disposats i dels companys de cor plens de bona voluntat per al pròxim concert mirar menys la partitura i mes a David ,al que per cert se li han doblat els músculs dels braços des de que dirigeix aquesta Coral. Tècnicament no som els millors del mon, ni crec que ho vulguem ser ,francament , perquè som panaders, advocats, mestres, oficinistes, poleros, fusters, obrers, músics, ames de casa, hermanos, jubilats, mariners,funcionaris,botiguers, estudiants i xiquets amb una mateixa afició: cantar , però com a col·lectiu dubto que hi hagi un micro-mon mes espectacular que el nostre per la seua diversitat i autenticitat, amb totes les virtuts possibles i amb algun petit defecte que no passa d'anècdota i que precisament es lo que ens enriqueix perquè ens fa individus capaços de discutir , parlar, decidir i resoldre, de fer coses junts i ferles molt bé. I no puc mes que donar-vos les gracies per les notes que aneu espatllant per l'aire i que queden per sempre dintre de tots. La musica es de les poques coses pures que queden, i que en el nostre cas no te preu: ho fem perquè ens agrade i ens fa feliços i per fer feliços als que ens acompanyen.
Que tingueu un bon any, i que no siga menys que aquest!


ENDAVANT !!



Etiquetes de comentaris:

7 Comments:

Anonymous Dolça said...

A plorar!!
No es poden explicar millor els sentiments que se senten al formar part d'eixe micromón. A mi em fa feliç que tu estigues dins de la gran família CePeBera

12 de gener del 2012, a les 0:48  
Anonymous Enoc said...

Som com som! :) Gràcies pel comentari, per tot l'escrit i per ensenyar-me tant!

12 de gener del 2012, a les 13:06  
Anonymous lucía! said...

Jolin presi......m'has emocionat...és el tresor que tenim...que ho fem tot amb cor, gràcies a tu per acompanyar-me durant aquest any màgic!

12 de gener del 2012, a les 14:32  
Anonymous Anònim said...

I al capdavant i al darrera de tots i cada un dels moments que expliques aqui, estaves tú amb un somriure, encara que em consta i ara ho puc dir, que en alguns, no molts, pero en alguns d'eixos moments, hem consta que del que tenies ganes era de plorar desconsoladament com una nena petita, perque, fent meua una expresió teua "tots tenim una vida fora de la Coral" i no puc ser ms explícita per discreció d'amiga, però aixo fa que la teua tasca al capdvaant de la CPB encara siga mes valuosa . . . VALENTA I AMB HUMANITAT!!!

Firmat: literalment, la adjunta a la presidenta.
Ha estat un honor i un goig acompanyar-te aquestos dos darrers anys.

12 de gener del 2012, a les 17:55  
Anonymous Pancho said...

Claro ,seria un poco mas facil leerte en castellano,pero tengo que acostumbrar al idioma de mis amigos!Tus palabras me emocionaron,hasta la foto de la subida hacia la estatua de San Francisco de Sales,en compañia tuya;Para tu mejor amigo gabacho,ademas del honor,es un privilegio estar citado entre tantas lindas palabras para los coristas de la Coral.A veces tengo la sensacion hacer parte de vuestra familia benicarlanda...Te agradezco de todo mi corazon,una vez mas.

15 de gener del 2012, a les 11:37  
Anonymous Anònim said...

No es un sensación, es una realidad. Tan lejos y tan cerca.

16 de gener del 2012, a les 11:34  
Anonymous Pancho said...

Porque deberia llorar cuando leo estas palabras cariñosas...?Si,yo lo se...de emocion!!Un millon de gracias del gabacho.

16 de gener del 2012, a les 19:03  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home