Bullirà el mar com la cassola en forn...

Diràs que ja havia posat aquest a cançó, però que mes dona, si es preciosa!

Jo també soc de la mateixa terra que Ausiàs March, que Raimon, Ovidi Montllor ,Joaquim Sorolla , Blasco Ibañez, Vicent Andrés Estellés ,el dr Cavadas, Manuel Vicent, Matilde Salvador, Javier Mariscal , Nino Bravo, Joanot Martorell , Mariano Benlliure, Josep Renau, el botanic Cavanilles, doña Concha Piquer, Luis G Berlanga , Ana Duato, Francis Montesinos , David Albelda, Santiago Calatrava , Juan Luis Vives , Juan Jose Millás,Ricardo Tormo , Juan Carlos Ferrero, Azorín, Miguel Hernandez, Antonio Ferrandis , Pablo Motos, Paco Ibañez, Joan Monleó, Pepe Sancho, Nacho Duato, Joan Fuster , Tarancon, Ozores , Tip, els Borgia , el mestre Rodrigo, Paquito el Chocolatero i Amparito Roca , el Tio Canya, els meus avis, mon pare, els meus germans i la meua filla, nomes per dir uns quants.

Jo també ploro davant d'una mascletà, o escoltant una cançó, i al cap de un segon estic rient del mort i de qui el vetlla, jo també parlo depresa, fort, i dic ostia i collons, m'agrada l'arròs mes que cap menjar, els gelats, l'orxata, les rosquilletes i el moscatell , a mi també m'envolta i mareja a la primavera l'olor de la flor del taronger i la llum que ofèn els ulls, jo no tinc res com a propi i miro a tot el mon com a iguals, perquè per la meua sang corre una mescla de cultures que aquesta mar m'ha donat.
Jo soc valenciana, si , tant com camps i com el que mes. I no nomes som el que la gent esta veient ara, som algo que res te a veure, per això no em dona vergonya de ser d'on soc i com soc, no m'identifico ni me representen los que ho puguen fer malament, perquè jo no ho faig ni ho faria, em fa angoixar un poc la gent que renega de lo que es i ho tira tot per terra.
He nascut i m'he criat aquí i no vull ser d'altre lloc mentre aquí visca , i tant em fa si es diu comunitat , país o regne, amb ser de poble ja en tinc prou, no se escriure be en valencià perquè no el vaig aprendre a l'escola però no estic traumatitzada ni me fa infeliç perquè el parlo i penso en aquesta llengua quan vull , res m'ho impedeix, i puc traure un títol superior que dirà que estimo la meua llengua ,però amb això no faré mes per la seua supervivència que la meua avia que el parlava des que va nàixer i li va ensenyar a mon pare i ell a mi. De la mateixa manera parlo i penso en castellà amb qui ho he de fer , o llegeixo en portuguès que es la llengua de la persona que estimo.
No som cap merda, com pot semblar per l'imatge que entre alguns polítcots que tenim i el personal que no ens aclarim massa, estem donant últimament.

Aquesta es una terra privilegiada que gaudeix, pateix i te algun que altre borrego mal amarrat ... però no es pitjor que les demés, i no tots som iguals, que al final ens foten a tots en el mateix sac, tota la gent que jo conec es bona gent.

Pot ser nosaltres, els valencians també som únics en tirar-mos per terra a nosaltres mateixos (i a crits, per si algú no se'n assabente) I en pensar que els demés estan millor, que tenen millors himnes, millors polítics, gent mes intel·ligent i honrada , millor platja i mes de tot. Doncs no, ara mateix estem tots ali-ali, per desgràcia.

Es el nostre caràcter..em fi, som com som, barrocs i exagerats com la paella, i res ens canviarà, menys mal que a les penes : gots de vi , si no, nomes us cal mirar el calendari, acaben nadals , ve sant antoni, la carxofa, falles, madalenes i pasqua, sant gregori, les fogueres, juliol i vacances, el 9 d'octubre , tots sants i.... ja torna a ser nadal.

Endavant, xeics! que una flor no fa maig.

ps: volia acabar en "valencians en peu alseuse" pero direu que es un himne fasistot... que us he dit? ;-)

FELIÇ ANY I GRÀCIES PEL QUE HEM PASSAT JUNTS!

Bo, he vist el concert de nadal de la Coral, la meua Coral, en un vídeo de canal 56 ( gràcies). I no es lo mateix veure'l tranquil·lament ara, que cantar estressat .

M'ha emocionat tot el que he vist i el que no es veu però estava ací, a l'església del Crist de la Mar que, amb permís dels altres llocs on es pot cantar, es el lloc on ens sentim mes còmodes.

Primer veig als menuts que tan divertits moments m'han fet passar . Recordo les xuxes que hem compartit,les vegades que els he revolt als assajos ( perdona Raquel, no puc resistir-me) les rialles i amonestacions de la directora mentre jo he estat enrere d'ella fent carasses, i a pesar d'això ella m'ha deixat cantar amb ells la Sirenita, El senyor dels anells, i Puff era un Drac màgic.Veig els seus ullets plens d'il.lusio que m'omplen , ens han d'omplir a tots, el cor d'esperança.
Escolto a les xiquetes de la Kylix que em fan sentir orgullosa per que cada volta ho fan millor, i nomes tinc paraules d'agraïment a Sònia pel bon camí pel que les esta portant , qui estima aixi la musica i que s'esforça cada dia per fer-ho be, segur que te un bon futur per davant, sou les millors xiques !
I miro als meus companys i companyes, un a un , poc a poc, amb les bufandes de colors i vestits com sempre DE NEGRE, jaja, i recordo lo be que ho hem passat , el viatge a França sota la companya de François que es el meu millor amic gabacho (i un dels millors en conjunt), el munt de concerts i comezainas , les Festes especials que hem viscut amb Lucía, els somriures generosos d' Alba que ara compartirà sempre amb tot el públic, l'impagable feina de David i la seua paciència (nun saque les uñes?) , les impecables presentacions de Enoc que cada vegada son menys matemàtiques i mes de lletres...l'emotiu solo de la meua amiga Viki i el sacrifici per estar aquí ,a pesar de estar allà, de la meua amiga Merxe.
L'esforç de tots, i no vull deixar-me a ningú, els companys de la junta, sempre ben disposats i dels companys de cor plens de bona voluntat per al pròxim concert mirar menys la partitura i mes a David ,al que per cert se li han doblat els músculs dels braços des de que dirigeix aquesta Coral. Tècnicament no som els millors del mon, ni crec que ho vulguem ser ,francament , perquè som panaders, advocats, mestres, oficinistes, poleros, fusters, obrers, músics, ames de casa, hermanos, jubilats, mariners,funcionaris,botiguers, estudiants i xiquets amb una mateixa afició: cantar , però com a col·lectiu dubto que hi hagi un micro-mon mes espectacular que el nostre per la seua diversitat i autenticitat, amb totes les virtuts possibles i amb algun petit defecte que no passa d'anècdota i que precisament es lo que ens enriqueix perquè ens fa individus capaços de discutir , parlar, decidir i resoldre, de fer coses junts i ferles molt bé. I no puc mes que donar-vos les gracies per les notes que aneu espatllant per l'aire i que queden per sempre dintre de tots. La musica es de les poques coses pures que queden, i que en el nostre cas no te preu: ho fem perquè ens agrade i ens fa feliços i per fer feliços als que ens acompanyen.
Que tingueu un bon any, i que no siga menys que aquest!

ENDAVANT !!

ESPAÑA CAMISA BLANCA DE MI ESPERANZA

discriminacion de genero, de estado, incitación a la gula, la elegante pieza decorativa puede ser un toro de pana para encima de la tele, obligación de identificarse, indecisión ( matrimonios mayores de 35 o de 45 años, eh?), regalo sorpresa lider del 2010 (si es una agenda,además de sorpresa será inútil)...sin comentarios

y la gente va? estamos tocando fondo.
Se acepta una paletilla por comprar un dvd, pero esto?



ps: he borrado el restaurante por no incurrir en una ilegalidad

GIVENCHY

No me gusta que me pregunten si pueden ayudarme cuando voy a comprar colonia, ni me gusta que me digan que esta o aquella dura mas.
Cuanto es mas, 3 minutos mas? me importa poco si el marido de la señorita que vende la colonia le pregunta cual es con cara de "hoy toca" , cuando se pone esta, además no es cierto, porque de las mil que hay en las estanterias , precisamente esa llama la atencion de su marido? no quiero saber quien es ese señor ni tener miedo de que me persiga por las calles si yo la llevo.

No quiero que me traten como si fuese rubia en las perfumerias, aunque lo sea. Quiero estar sola, oler una y mil veces, y decidir .
Un perfume es algo demasiado personal y extraordinario como para ir escuchando estupideces sobre el.

Tampoco soporto los anuncios sobre colonias , y ahora viene navidad, asi que paciencia.
ah! y se que el gmail me sigue los pasos (como el marido de la perfumera) porque de repente me aparece de no se donde una publicidad de perfumeria online.

mas paciencia...

ps: estaba aqui, espreitando..

ARMAND

Aun no hace un mes que estuve en Evian,con mis compañeros del Coro.
Cantando y mirando, comiendo, bebiendo y riendo , disfrutando de experiencias hermosas , subiendo montañas y conociendo cosas. He contado de mil formas posibles y en todos los idiomas en los que he podido la fantástica experiencia que fue ese viaje para todos, principalmente por la gente que tan amablemente nos ha acogido.

Cierto es que muchos colaboramos en que saliese bien, mi amigo François sobre todo, pero gran parte de la "culpa" de que se realizase fue de Armand, el presidente del Coro de la Villanelle.
Posiblemente ya estaba enfermo cuando esto solo era un ofecimiento cortés, un "quien sabe, si pudiese ser, quizás algun dia hacemos un intercambio "una idea de dos personas muy diferentes que coincidieron por casualidad , que hablaron de música en medio de una iglesia vacía y que ahora lloran a mas de mil km de distancia por el mismo motivo.
Lo fácil, lo cómodo, hubiese sido dejar el intercambio para mas adelante, esperar a coger fuerzas porque Armand estaba cansado, pero me consta que durante todo el proceso su entusiasmo y voluntad fueron muy grandes desde el primer momento para llevar el proyecto a cabo.

Su esfuerzo los dias que estuvimos en Evian es digno de admiración. Ensayó con nosotros, cantó en el concierto, compartimos la cena y la diversión.
Nuestra conversación no fue de trámite, hablamos todo lo posible sin darnos cuenta de que no se vaciaba el plato y de que nos estabamos comunicando en idiomas diferentes, sobre la forma de preparar comida, los quesos, nuestros trabajos, nuestros coros, Benicassim...como dos antiguos amigos. Sonreia en cada momento y me hacia sonreir, y me engañé con ganas : le dije desde el corazón cuando nos despedimos con un abrazo, que lo esperaba en Benicarló.

No va a poder ser porque Armand se ha ido.

No nos hemos ido nosotros, ni su querido coro de la Vilanelle, estamos aqui esperando y cantaremos juntos de nuevo para El.

Adios Armand, me entristece mucho que no vayas a venir, no poder hablar de mas cosas de presidente a presidenta, de Luisa a Armand, no reir y brindar con Merlot , no aprender Tibie Paiom para poder cantarla a tu lado como Dios manda.
François traducirá para todos el libro del valencià al francés y desde el cielo tu vas a sonreir cuando el no encuentre la palabra adecuada y continuarás buscando la fórmula para mezclar edades a la hora de cantar.

Ha sido un verdadero placer y un ejemplo para mi conocer a una persona luchadora y valiente.
Es injusto que haya sido por tan poco tiempo , pero a la vez es un regalo haberte conocido.

Otro motivo, uno más, por el que daros las gracias.

Au revoir Armand.