diumenge, de novembre 08, 2009



Sérgio Godinho & Clã

ESPECTÁCULO
( sin duda !)


desce-me essa escada e vem deitar-te na grama
vem falar comigo como gente que se ama
e até não se poder mais
vamos jogar

Etiquetes de comentaris:

24 Comments:

Blogger luí said...

m'agrada molt aquest home, totes les seues poesies son l'ostia

i aquesta versio de Espectáculo es animosa de veritat

que es lo que cal en mig de aquesta mala hora que fot..

apa
bona setmana

8 de novembre del 2009, a les 20:12  
Blogger g2 said...

Posso dizer obrigado?

9 de novembre del 2009, a les 15:09  
Anonymous Anònim said...

Tinc un mal de cap que no m'aclarixo, i el jardi de casa meua (per no dir la "selva virgen") tot despendolat . . tenien que vindre a podar les palmeres però no se si vindrán perque el vent m'ha arrancat quasi totes les palmes seques . . em preocupen les rames del xop, es un arbre molt débil i te unes rames llargues i obertes que encara es trencaran pel vent i faran una malesa als cables de la llum. . . . ja se sap viure al camp obert te els seus avantatges però també els seus riscos. No patiu ho sol.lucionaré aviat. "Paying, singing"

Anima

9 de novembre del 2009, a les 17:00  
Blogger g2 said...

Tadinhas das palmeiras... Arrancam-lhe as folhas, o vento ou o homem, despem-nas... Ai, que pena..

Olá, amiga Anima, como estas?

:)

9 de novembre del 2009, a les 19:58  
Anonymous Anònim said...

Estoy bien amic g2, parece que el viento ya ha aflojado un poco y luce un sol de otoño espléndido. . . y en cuanto a las palmeras de mi casa, no tengas pena por ellas , si no les quitara las palmas muertas y secas, las palmas verdes y jovenes que van brotando, no lucirian tan bonitas.

No re preocupes que cuido bien de mis palmeras, tengo dos, sabes? una hace dátiles pero no son comestibles y otra es de las altas llamadas "Whasintonas" o algo parecido, que son las típicas de por aqui.
Tambien tengo una jacaranda, una olivera, un cedro del Libano y rosales que deberia podar ya mismo, porque los brotes son largos como los de una hiedra . . ¡¡¡pero no tengo tiempo!!!!
Ahora voy a traballar un poquito, que tengas uns bons dias amic g2

Anima

10 de novembre del 2009, a les 9:28  
Anonymous Dolça said...

Dóna bon rotllo esta cançó! M'agrada!

10 de novembre del 2009, a les 11:41  
Blogger luí said...

a que si? eus?

ja us l'ensenyaré que es mes facil que el yababon

10 de novembre del 2009, a les 14:10  
Blogger g2 said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

10 de novembre del 2009, a les 16:50  
Blogger g2 said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

10 de novembre del 2009, a les 16:52  
Blogger g2 said...

Anima, árvores não tenho, mas tenho jardim com flores e relva, à frente e atrás da minha casa.

E aqui, na minha secretária, tenho uma planta linda e pequena, dentro de um vaso lindo.

:)

PS: Os dois comentários eliminados eram meus, tinham erros.

10 de novembre del 2009, a les 16:53  
Blogger luí said...

ALGU S'EN RECORDA DEL SITRAL ???
SITRAL SITRAL SITRAL

ME HA VINGUT AL CAP I ME ESTIC PARTINT DE RISA:

SITRAL
SITRAL

HAHAHA

I PA SUCAR UNA BARRETA DE REGALIS

VALIA 0,50 PTS

10 de novembre del 2009, a les 18:00  
Blogger luí said...

estic perdent l'oremus per moments

al menys soc conscient
:-)

10 de novembre del 2009, a les 18:00  
Anonymous Dolça said...

Jo sí que me'n recordo! Sitral! No sé si ho havia vist mai escrit! El palo era con un os i m'agradava molt. Els petazetas tb.
Mira, perd l'oremus més sovint que em fas vindre records bonicos a la memòria.

10 de novembre del 2009, a les 18:41  
Blogger luí said...

hahaha a que escrit es raro ??

VIXCA EL SITRAL !!

I LA MIRINDA !!!

10 de novembre del 2009, a les 21:52  
Anonymous Enoc said...

Del Sidral sí, de la cançó no! A ma casa tota la vida li hem dit Sidral, de fet de menudet me'n fotia de qui li deia "pica-pica", em sonava tan pijo… XD

Jo recordo tant l'ós en un sobret com el potet d'esta foto: http://www.sidral.net/SIDRAL2005/productos/botes/botesfrutas.htm

;)

- Enoc -

11 de novembre del 2009, a les 1:40  
Blogger luí said...

vatros sou encara molt menuts

el sitral autentic era en un tubet de cartró, despres ja va ser en sobret de paper o plastic i despres el de tubo de plastic o en canyes

pero el priemr que jo vaig menjar ( comprat a "les papes" )escarrifaba molt si xuplaves el cartro en el siTral mesclat

tu dies siDral ( la marca autenctica) ,que també era un poc pijo, pq era en castellá

:-)

11 de novembre del 2009, a les 14:15  
Blogger luí said...

esgarrifaba vull dir

11 de novembre del 2009, a les 14:16  
Anonymous Dolça said...

El que menjava jo era este:

http://www.meloncorp.com/arch/0013/drakula.jpg

però tb en recordo un amb el sobret de paper. I n'hi havia un que picava més que un altre. Quines époques aquelles....

11 de novembre del 2009, a les 20:14  
Anonymous Bock said...

Vindria de Sideral? De l'espai espaciós?

No conec la cosa aquesta.

Pero n'hi havia d'aquestes 'merdes' una mica per tot arreu. Cada país amb las seves.

Em comú: sucre fins al monyo i caries dentaries.

Drakula?
Ostia, i mira com ara torna la moda dels vampiros, eh?

El sérgio m'agrada molt, i els clan, pssa. Amb el gran SG a acompanyar, es tragan. :)
Bona posta, Luí!

17 de novembre del 2009, a les 15:19  
Blogger g2 said...

Étamo paradó, pórqué???

ai...

23 de novembre del 2009, a les 21:20  
Anonymous Bock said...

Buena pregunta. Joeh!

26 de novembre del 2009, a les 10:26  
Blogger g2 said...

Bom dia, bom domingo!

http://www.youtube.com/watch?v=qKG6izap6v4&feature=related

29 de novembre del 2009, a les 13:26  
Anonymous Anònim said...

Luisa reviscola que tot anirá be en Sergio i Marieta, ja vorás. . . ja se que has estat ben embolicada i amoninada pero trobo a faltar el teu blog. Diras que obrir l'ordinador i no vore un comentari del teus . . ja m'havia acostumat a llegir-los i sempre m'agraden.

Anima

30 de novembre del 2009, a les 19:27  
Anonymous Anònim said...

Luisa reviscola que tot anirá be en Sergio i Marieta, ja vorás. . . ja se que has estat ben embolicada i amoninada pero trobo a faltar el teu blog. Diras que obrir l'ordinador i no vore un comentari del teus . . ja m'havia acostumat a llegir-los i sempre m'agraden.

Anima

30 de novembre del 2009, a les 19:27  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home