dissabte, d’agost 29, 2009






Boig per tu
(23-Agost-09)

Aquí estan unes persones cantant una emotiva canço dedicada a la Lluna ( gràcies Merxe) . No es una gent qualsevol , no! Entre altres moltes cosetes son els que me estiren per eixir a sopar quan no tinc ganes, em conciencien per anar al mecherofestival "per que amb aquestos xicots se ha de col·laborar" ,me porten a França i a València a veure els millors cors del mon , em treuen rara i amb arrugues a les fotos, em fan riure molt pero que moltisisisim ! i jo els faig riure a ells, cantem al gurugú, al caixer, al kanguro,a la granota i al bar de rafa, ens aguantem mutuament les neures , me ensenyen an irish blessing i a tu lado, em fan croquetes de pernil; "sacan atún", llonganissa de vic i parteixen un meló de moro a osties, em pinten un ventall amb el meu nom en valencià, muntem coreografies als dinars de santa cecilia ,fem si em dius adéu com podem i amb guitarra, esperen a veure si ploraré ( si, sempre)amb el ave verum de mozart, me han regalat aquest vídeo i molts cd's , em deixen el seu llit de Barcelona, llegueixen i escriuen al meu blog ,cantem la musiqueta de l'alqueria blanca i amparito roca , el solo pienso en ti i el abuelo era picaor alla en la mina, em regalen alberginies; peres; carabassetes; prunes i llimes, vaig a menjar la paella del tio pepe a casa de la padrina, em porten amunt i avall amb els seus coxes perque jo tinc por de conduir, em treuen orxata i pastes a la seua terrassa mentre experimentem pujar de la NM, toquen timbres a les 4 del mati als veins de casa i fugim ,escolten les meues histories i jo les seues , discutim i ens aclarim , confien amb mi i jo amb ells, me envien mails que me animen mes de lo que ells imaginen ,em criden quan tinc mal de cap "por si te apetece un caldito ,oye pués", compartim hores i hores de assajos; amaniments;condumios; autobús; concerts i experiències, la veritat es que compartim molts moments de la nostra vida, formem part de una associació que per si sola no seria res, per mes antiga o premiada que puga ser lo que la fa gran i recordada son les persones, el seu valor es el potencial humà.

Amb uns
quants tinc mes relació, amb altres menys i entre estes veus estan els meus millors amics,
pero
tots son la gent del cor :

del meu cor ...

Etiquetes de comentaris: ,

9 Comments:

Anonymous Enoc said...

Només fa una setmana i ja fa una setmana…

Gràcies a tu, els teus mails i escrits també ens animen a uns quants!

Sacas atún,

- Enoc -

30 d’agost del 2009, a les 18:25  
Anonymous anbases said...

Recollons pandereta!!! Gràcies tb de tot cor.

30 d’agost del 2009, a les 18:31  
Anonymous Dolça said...

Alaaaa, a plorar!
Gràcies a tu per la confiança, pels riures, per la companyia, pel blog, pels comentaris, per tot.

Un besito molt fort.

31 d’agost del 2009, a les 0:48  
Anonymous Anònim said...

Caramb Luisa!!!, que bonic aixo que has escrit; si haguesis estat davant meu en acabar de llegir-ho, m'hagues abraçat a tu emociada, pero com que no hi ets doncs sols hem queda dir-te: . . . Jo també t'estimo.

Anima

1 de setembre del 2009, a les 11:21  
Blogger luí said...

:-)

1 de setembre del 2009, a les 12:57  
Anonymous Dolça said...

Lui, m'has d'ensenyar la cançó eixa de El abuelo era picaor allá en la mina, q no me la sé.
Ara ja fa dies que no ens veiem i ja tinc una miqueta de mono. A vore si la setmana que ve ens posem al dia, que ja no sé què s'ha de plantar i collir estos dies :P
Besitos

9 de setembre del 2009, a les 18:26  
Anonymous luí said...

eh acabo de venir de castelló de veure la presentació de l'alqueria blanca
me he gravat al movil la cançò que la ha cantada la botiguera (Blanca) en persona ! i he vist el primer capitul de la proxima temporada,
al teatre principal que es ben uapo per cert

i qui me ha dut? amparo la del aigua, com te pots imaginar de cami hem anat parlant de tota clase de cultius, sapigues que te plantats fins i tot cacaus !!!! tramussos no li ho he preguntat ,pero suposo que també en te

maní manisero se vaaaaaaaaa

e uma cena pá , um descojone total, alli una gent molt divertidisima de per eixa plana ...i molts benicarlandeses

10 de setembre del 2009, a les 0:08  
Anonymous Dolça said...

Seguint un riu de pedres d'aigua DOLÇA...

Què? Vas plorar? Bueno, a partir d'ara ja sabem que els diumenges per la nit ja no voldràs sortir en natros!

10 de setembre del 2009, a les 14:06  
Anonymous Anònim said...

Hvala za intiresnuyu iformatsiyu

19 de novembre del 2009, a les 6:08  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home