ALBAÑILES CELEBRES
J.MANUEL PELLICER , PELLI

La primera volta que vaig veure a Pelli dalt del andami "alçant paret" devia ser allà per el any 1985. Era un xiquet amb les orelles tan grans com ara però molt mes prim i desgarbat ( lo que fa el gimnàs) recordo que vaig pensar: xé, este xaval no te la edat de estar al cole? Semblava molt mes menut de lo que era , però de totes formes no devia tenir mes de 14 anys.
I no soles treballava, també ja anava en moto.

Bo, al menut li van anar creixent les mans.... i les màquines.

Al any 2003, si no recordo malament, va participar per primera volta al Paris-Dakar, va quedar prou be i a tots ens va emocionar veure'l per la tele amb la bandera de Benicarlo al Llac Rosa. Jo vaig plorar to lo que vaig voler clar! de l'emoció. La rebuda d'ell i de Arturo Casanova al poble va ser un gran esdeveniment , com uns herois!!
Un dels anys que no va participar, el vaig trobar a la platja de Castelldefels veient la sortida del Dakar, somrient com sempre però amb una mica d'enveja, i li vaig dir que el any següent aniria a veure'l a Lisboa. No vaig poder anar , i em va donar pena, perquè m'agrada complir lo que dic.

Ja llavors la gent va quedar encantada amb la seua personalitat divertida i senzilla , famosa va ser la seva frase a propòsit dels GPS ,"se me hace una bola en la cabeza" . Hi ha una clase de gent especial que et fa sentir be , compartir taula amb ell es converteix en una festa , fa broma de tot.
En altres edicions no va tenir sort i en la ultima que va participar es va pegar un ostia prou greu.
El any passat tots sabem el que va passar amb el mític Rally africà, millor dit: res sabem en clar del perquè es va suspendre la celebració. Amenaces terroristes que ningú ens varem creure.

Pelli ha seguit participant en proves, Egipte, Argentina, la Baja, Portugal...
Com lo promès es deute, el vaig veure prendre l'eixida del Dakar Series a Lisboa, i en escoltar la seua veu pels altaveus quan l'entrevistaven no vaig poder evitar emocionarme.
Enguany el pilot tenia previst anar al Dakar "fals", eixe que es celebra a Sud-America, però al final va decidir anar al Africa Race.
Doncs bé.
Ha guanyat totes les etapes i per suposat la carrera. Amb molta diferencia de temps amb el segon. Inclús abans de arribar ha parat a ajudar un company que ha caigut .
Nomes ell i la seua dona , companya de fatigues de mil i un en-duros i sofriments per eixos erms d'espanya , saben el que els ha costat arribar fins on estan ara. Hores de entrenament, km amb la caravana, despeses de la seua butxaca , tenir que deixar l'empresa familiar per tal de dedicar-se exclusivament a lo que li agrade, lo que es la seva vida.

Pot ser aquesta carrera no tenia grans figures, pot ser el pressupost i el seguiment als mitjans de comunicació ha segut curt. Però te l'esperit de Paris-Dakar antic, i els camins de l' Africa son iguals de durs sempre.

I les mans que han conduït la moto per les pistes pedregoses, els tallats, i les dunes infinites son les mateixes que un dia van decidir cambiar el volant del camionet del formigó pel manillar de la BMW que l'ha dut fins Dakar.

Enhorabona campió !!