Ser poeta és ser més alt
És ser més gran que els homes
Mossegar com qui besa

És ser mendicant i donar com si fos
Rei del Regne d’aquí i de més enllà del dolor

És tenir de mil desigs l'esplendor
I no saber tan sols que es desija
És tenir aquí dins un astre que flameja
És tenir garres i ales de còndor

És tenir fam i set d'infinit
Per elm els matins d'or i de setí ...
És condensar el món en un sol crit !

I és estimar-te així perdudament
és que siguis ànima i sang i vida en mi

I dir- ho cantant a tota la gent