Els sentiments que mes dolen, les emocions que mes afligixen, són els que són absurds.
La incertesa de coses impossibles, precisament perquè són impossibles, la nostàlgia d'allò que mai va ser, el desig del que podia haver sigut, l'amargor de no ser un altre, la insatisfacció de l'existència del món.
Tots estos semitons de la consciència de l'ànima creen en nosaltres un paisatge dolorit, un etern ocàs del que som. Sentir-nos és llavors um camp desert enfosquint, trist de juncs al peu d'un riu sense vaixells, aombrant clarament entre ribes separades.

Livro do desassossego
Bernardo Soares (1888-1935)