Io vedo il cielo sopra noi
che restiamo qui
abbandonati
come se non ci fosse più
niente, più niente al mondo.
che restiamo qui
abbandonati
come se non ci fosse più
niente, più niente al mondo.
Etiquetes de comentaris: musica
posted by luí at 12:04 a. m.
6 Comments:
Ui, a ma casa de menudet el que més se sentia era Franco Battiato i The Alan Parsons Project! XD
bona eleccio, a ma casa també pero jo no era menudeta :-)
Ni jo tampoc
Anima
Mireu-ho pel costat bo: vosaltres ficàveu la música que volíeu i jo havia de sentir la que posaven! ;)
jo no ho mirava pel costat dolent, es un avantatge dur molts anys sent jove.
Jo tambe escoltava la que ficava ma germana que me portava un any de ventaja i jo anava a remolc; Rosa era una mica monya en les músiques i a mi m'agradaven tots els estils, desde la musica disco dels Bee Gees i Tina Charles, fins el coro d´esclaus de Nabucco la obertura de Guillermo Tell, passant pels AC/DC, la ELO, Chicago, America, Cecilia, Louis Amstrong, Armando Manzanero, Los Secretos, Radio Futura y Gabinete i fins i tot los Chichos, ja,ja,ja.. . . un llarc etc.
Vaja barreja, tat?
Anima
Publica un comentari a l'entrada
<< Home