dijous, de març 27, 2008





back to black


Amy "Vi casolà"
és una tia desastre i du un pèl d'espantar, horrorós !
Però la qualitat de la seva veu (i
de cadascuna de les seves cançons ) és indiscutible .
Per a mi és un plaer escoltar-la.
I veure-la...."pios" almenys és divertit .

Etiquetes de comentaris:

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

?

he fet algo mal?

28 de març del 2008, a les 19:00  
Anonymous Anònim said...

después der 15 días sin net os mando un beso desde una biblioteca.................
mecagüenorangedelosgüevos

28 de març del 2008, a les 20:06  
Anonymous Anònim said...

olá Luz
bienvenida

aqui la compañia que empieza y acaba con O va bastante bien

toco madera
;-)

28 de març del 2008, a les 20:50  
Blogger uf! said...

curiosamente, só me apercebi da existência desta senhora, há poucos dias, na fnac; estavam a passar um dvd. Olhei, a imagem não me cativou mas quando percebi que o som era DAQUELE dvd, voltei a prestar atenção. E gostei, pois!

29 de març del 2008, a les 14:06  
Blogger g2 said...

Pois... É uma pena como esta menina estraga o corpo. E não só!

Mas realmente vale a pena ouvi-la. Um dia destes vai deixar-nos só com as suas canções e será imortal, com certeza.

Boa tarde yoqueostiase, bom fim de semana.

29 de març del 2008, a les 15:44  
Anonymous Anònim said...

Si amic g2, es aquello del "muere joven y tendrás un bonito cadaver", verdad?. ¿Quien lo dijo?, fué que dijo James Dean, creo. Mucho talento y poco conocimiento, porque uno y otro no siempre van de la mano.
La inglesita esta, "VI CASOLÀ" (Molt bo, Luisa)seria una contralto de la ostia, tiene la voz grave y gruesa . . bonita.

A mi, personalmentel, de las voces del panoramoa actual, me gusta mas Norah Jones . . . pa gustos colores, ¿no?

Besest de Anima

Luz, vuelve pronto que te echamos de menos y cambiate de operador de esos, que son todos unos mangantes.

31 de març del 2008, a les 14:12  
Anonymous Anònim said...

qué más quisiera que cambiarme de operador.........
es que ahora estoy en el limbo sin red, y no sé qué hacer

3 d’abril del 2008, a les 19:16  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home