dissabte, d’octubre 09, 2010






9 d'octubre 1238

avui es commemora l'entrada del Rei Jaume I a València, la "normalització" d'aquesta gent de la qual formo part perquè aquí visc , i d'aquestes terres, com a poble, terra generosa quasi sempre si saps fer-ne bon ús. També celebrem la promulgació d'uns furs propis i particulars originats amb els costums, sense deixar fora el tribunal de les aigües conservat des de els moros, furs establerts pel Rei En Jaume a pesar de la noblesa del Regne d'Aragó que ens volia imposar el seus....i a cabuts no se si ens guanyen, ara us expliqueu d'on ve eixa mena de rebot quan em foten el lloc a la platja ? promet que és involuntari i de broma :-)

som valencians els que aquí vivim i a les costums ens adaptem, i d'açò s'en diu regne, país o comunitat , per que un nom ha de tenir, i la gent no ens dèiem tots Lluïsos , i a mes som tan espanyols com catalans, aragonesos o castellans per que els nostres avantpassats( i nosaltres també) ens hem anat mestissant, pel bé de la supervivència i enriquiment cultural, la proximitat fa que els signes individuals es difuminen i enriquisquen amb els dels veïns.
La promiscuïtat de la terra que xafem ; les seues lleis naturals; el clima Csa segons Köppen amb la pluja que no sap ploure; el llevant que du l'aigua; el gregal ;el ponent que es fa sec i calent al creuar la meseta; el mestral; la musica que portem a la sang mesclada amb pólvora;el riure i el menfotisme; i la mediterrània que ens agermana amb cultures tan diferents , ens han fet com som .
Lluny de discussions polítiques ; de llengües desllenguades parlant de la llengua del poble; colors blaus, grocs i vermells ;d'enveges ; complexos d'inferioritat i de superioritat fomentats per els que manen (que sempre estan tocant la fava) i no van a cap puesto, està la llum aquest cel al mes d'abril que no es pot veure en altre lloc, l'olor dels tarongers , l'herba sana i el jassmí i les llàgrimes que he tractat de dissimular en sentir les dolçaines tocant la muixeranga .



però lo mes important per mi, es que avui també es Sant Donís: el dia dels enamorats .

Feliç 9 d'octubre per a tots nosaltres !



Etiquetes de comentaris:

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Pido a Sant Donis que te traiga en este dia des los enamorados,muchas felicidad.

9 d’octubre del 2010, a les 18:34  
Blogger g2 said...

Pués feliç 9 d'octubre, Luí y me gustó leer (como siempre) aunque algunas cosas no ls comprenda completamente. Pero, lo sentido, ese sí, lo comprendi.

Bun domingo, Luí.

10 d’octubre del 2010, a les 9:07  
Blogger g2 said...

El "Feliç 9..." va un poco tarde, pero aqui (como ahí, seguro) se dije "más vale tarde que nunca".

10 d’octubre del 2010, a les 9:08  
Anonymous Dolça said...

De carn de gallina per la Muixaranga, però també pel que has escrit! El pròxim Nobel hauria de ser per a tu!

10 d’octubre del 2010, a les 20:25  
Anonymous Enoc said...

Feliç Nou d'Octubre i bon dia dels enamorats! Alguns valencians vam fer bona festa… ;)

Avui, les 10.10 h. del 10/10/10! XD

Bon pont,

- Enoc -

10 d’octubre del 2010, a les 20:55  
Anonymous Anònim said...

Acabo de llegir el teu blog. . . m'agradat. No se si t'en recordes que fa un parell d'anys la van tocar al final d'un concert els de "la Inestable" una banda de musics d'Algemesí, que van tocar a la falla "Els Cremats", per cert uns musics acollonants; doncs be, si esta emociona, escoltar.la en directe d'esta gent o tocada per "Al Tall" es quasi una experiencia religiosa, mes que res per la intensitat en que la interpreten, perque per a tota aquesta gent, eixa es la musica de la nostra terra mestissa i te que sonar tal com la fansonar ells.

Anima

14 d’octubre del 2010, a les 18:05  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home