La Història que us deixarem...

Al feisbuc ,a banda de ser un lloc de xafarderia on parlo amb els amics i "fem lo dotó" i han grups interessants, un d'ells es aquest:

Paraules, frases fetes, dites i refranys benicarlandos

Si aneu allí podeu veure que soc una assídua, en veritat "mes pesà que una mosca de matxo", però no puc evitar-ho.
Cada volta que me'n recordo de alguna paraula de les que deien ma "uela Rosa" ;mon pare; les meues ties; els meus germans i demés familiars; la meua amiga Paquita Soriano (font inesgotable on he begut la majoria de frases divertides); el pare de la meua filla ,company de tants anys, que em va canviar l'idioma en que parlo; el meu cunyat "Tamaña" ,ja desaparegut i que en deia "un fum"; i la gent que trobo cada dia al voltant meu , doncs això : que la tinc que escriure.

Per qui no ho sàpiga jo he segut castellanoparlant per part de mare durant molts anys, a casa no es parlava altra llengua i amb els meus germans encara parlo en castellà, així doncs aquesta estima per les nostres coses no es cap mena de xovinisme perquè no es la meua forma de ser, per mi cada lloc te el seu encant, però "tinc mes memòria que un tísic" i a mes m'agradaria que les paraules que formen part del nostre patrimoni cultural no es perdessen. I m'agrada utilitzar frases fetes , la meva filla es testimoni que sempre he utilitzat amb ella dites en valencià i també en castellà.
La gent que hem estimat i que ja no esta amb nosaltres es mereix que els mantinguem vius a la memòria i que ho transmetem als nostres fills.
També ens ajuda a recordar coses que teníem amagaetes esperant per eixir.
Açò es lo que me ha vingut ara al pensament.

Llandeta: es un obra mestra de la cuina benicarlanda.
Consisteix en ficar en un recipient de "llanda" un llitet de pimentó verd, una tongá de "molliconets" arregladets "caps i matriculats" , un altra de pimentó, un altra de "molliconet", per damunt farina, allets, "piverroig" i un "polset" de sal , tot ben "acormullat" de oli de casa, després es te que dur al "forn" però al de la panaderia clar! Hi ha un altra varietat que incorpora "tomaques del serengue" i "asbargenya", esta ultima "s'embeu" del suc de tot lo demés i esta "per xuplarse els dits".
La meua tia-avia Ma Luisa, amb qui vaig passar moltes hores, en fia moltes vegades perquè havia tingut barca , i encara ali quedaven parents que li donaven el "suquet" . Com es normal , als menuts no ens agradaven gens ni mica ni els pimentons ni les espinetes dels peixets, per no parlar de trobar un all en pelleta i tot per allí, "fugíem com de la mort" quan dia per sopar hi ha " llandeta ".

ara si pugues tornar enrere en el temps en menjaria fins "atipar-me" o "fartar-me com un xixo"

pero em sembla que el molliconet ja no es pot pescar i encara que es pot fer tambe en "molls" o "mollets" tampoc el oli es el que era, els pimentons estan "arruixats" i el pá el "crompem" del mercadona..

es el preu del progrés xiquets .


pd: la gent que no siga de ací que no tracte de desxifrar el llenguatge utilitzat: es mes fàcil el lineal B.